Índex:
-El procés tecnològic de la comunicació
-Les telecomunicacions
-Sistemes de posicionament terrestre
-Xarxes
-Internet: estructura i funcionament
En la Comunicació intervenen diferents elements perquè la informació es transmeti correctament: L'emissor, el canal de transmissió, el receptor i el codi de comunicació.
TELECOMUNICACIONS
La telecomunicació és la transmissió de senyals a distància a través de qualsevol medi per tal d'aconseguir comunicar-nos. Des del segle XXaquest procés sol implicar l'enviament d'ones electromagnètiques a través d'un medi físic o radioelèctric fent ús de transmissors i receptors electrònics .
COMUNICACIONS ANALÒGIQUES I DIGITALS:
Una magnitud analògica pot prendre infinits valors que poden variar de forma contínua al llarg del temps.
Un valor digital pot prendre només dos estats possibles.
Un convertidor analògic-digital transforma les dades analògiques a un format digital, aptes per ser transmeses en aquest format. En el receptor, hi ha un convertidor digital-analògic que converteix el senyal digital en un senyal analògic.
TELEFONIA, RÀDIO I TELEVISIÓ
La telefonia mòbil és la comunicació a través de dispositius que no estan connectats mitjançant cables. El mitjà de transmissió és l'aire i el missatge s'envia per mitjà d'ones electromagnètiques. Per la comunicació, es fa servir el telèfon mòbil, que és un dispositiu sense fil electrònic que es fa servir per tenir accés i utilitzar els serveis de la xarxa de telefonia mòbil.
Modulació d'amplitud: l'ona de so modifica l'amplitud de l'ona portadora, que manté fixa la freqüència.
Modulació de freqüència: l'ona de so modifica lleugerament la freqüència de l'ona portadora, la qual manté fixa l'amplitud.
La televisió, abreujat TV, és un sistema de telecomunicació per a l'emissió i per a la recepció de sons i d'imatges en moviment a distància. El terme també ha acabat referint-se a tots els aspectes de la programació televisiva.
SISTEMES DE POSICIONAMENT TERRESTRE:
El sistema de coordenades geografiques es fomenta es un sistema de coordenades esfèriques que te dos valors:
La latitud i la longitud, que s'expressen en graus habitualment decimals.
El sistema de posicionament terrestre GPS es basa en un conjunt de satél·lits que orbiten al voltant de la terra.
Aqusts envien un senyal radioelèctric que els receptors empren per calcular la posició.
GPS
El sistema de posicionament global (GPS) és un sistema que permet determinar en tota la Terra la posició d'un objecte (una persona, un vehicle) amb una precisió de fins a centímetres (si s'utilitza GPS diferencial), encara que l'habitual són uns pocs metres de precisió. El sistema va ser desenvolupat, instal·lat i emprat pel Departament de Defensa dels Estats Units. Per a determinar les posicions en el globus, el sistema GPS es serveix de 24 satèl·lits i utilitza la trilateración. El GPS funciona mitjançant una xarxa de 24 satèl·lits en òrbita sobre el planeta Terra, a 20.200 km d'altura, amb trajectòries sincronitzades per cobrir tota la superfície de la Terra. Quan es desitja determinar la posició, el receptor que s'utilitza per a això localitza automàticament com a mínim quatre satèl·lits de la xarxa, dels quals rep uns senyals indicant la identificació i l'hora del rellotge de cadascun d'ells. Amb base en aquests senyals, l'aparell sincronitza el rellotge del GPS i calcula el temps que triguen a arribar els senyals a l'equip, i de tal manera mesura la distància al satèl·lit mitjançant el mètode de trilateració inversa, el qual es basa a determinar la distància de cada satèl·lit al punt de mesurament. Conegudes les distàncies, es determina fàcilment la pròpia posició relativa respecte als satèl·lits. Coneixent a més les coordenades o posició de cadascun d'ells pel senyal que emeten, s'obté la posició absoluta o coordenades reals del punt de mesurament. També s'aconsegueix una exactitud extrema en el rellotge del GPS, similar a la dels rellotges atòmics que porta a bord cada un dels satèl·lits. L'antiga Unió Soviètica va construir un sistema similar anomenat GLONASS, ara gestionat per la Federació Russa. Actualment la Unió Europea està desenvolupant el seu propi sistema de posicionament per satèl·lit, denominat Galileu. Al seu torn, la República Popular de la Xina està implementant el seu propi sistema de navegació, l'anomenat Beidou, que està previst que compti amb 12 i 14 satèl·lits entre 2011 i 2015. Per al 2020, ja plenament operatiu ha de tenir 30 satèl·lits. A l'abril de 2011 tenien vuit en òrbita.
XARXES DE DADES:
Els ordinadors i altres dispositius digitals poden comunicar-se formant una xarxa. El primer nivell de comunicació s'estableix en l'àmbit físic, i el segon, s'estableix a nivell lògic amb els protocols de comunicació.
TIPUS DE XARXES:
Quan la xarxa és de petit abast, rep el nom de xarxa d'àrea local o LAN quan es de gran abast es diu xarxa WAN.
Per formar una xarxa els dispositius es connecten al switch hub o concentrador. El cable de connexió porta un connector mascle RJ45 que s'endolla a l'ordinador o al concentrador. La velocitat mitjana esta entre 10 Mbps i 1000Mbps.
La connexió WIFI te la mateixa funció pero amb ones de ràdio. Per establir-se la connexió té un dispositiu: punt d'accés.
FUNCIONALITAT D'UNA XARXA
La xarxa local és un tipus de xarxa informàtica caracteritzada pel seu caràcter 'local' o de curta distància, com ara una casa, una oficina, un hotel, etc., és a dir, la seva extensió està limitada a uns 200 metres que podria arribar a 1 quilòmetre usant repetidors. Les tecnologies més emprades en LAN són Ethernet i WIFI. En definitiva, una LAN, permet la connexió i/o comunicació de dues o més màquines.
INTERNET: ESTRUCTURA I FUNCIONAMENT
Internet és una xarxa pública i global de ordinadors que estan interconnectats mitjançant el protocol d'internet (Internet Protocol) i que comuniquen mitjançant la commutació de paquets.
Internet és la unió de milions de subxarxes domèstiques, acadèmiques, comercials i governamentals; és per això que a vegades se l'anomena «la xarxa de xarxes».
ESTRUCTURA DE LA XARXA
La xarxa és com un laberint, formada per nodes i enllaços: cable, fibra òptica.
Els protocols de comunicació tenen diàlegs entre els ordinadors que estan enviant i rebent dades. El protocol emprat és TCP/IP, actua com a sistema operatiu de la xarxa. Cada ordinador té un identificador o adreça IP o IPv4 que s'ha d'assignar manualment o automàticament.
Els ordinadors poden comunicar-se seguint dos models:
El model client-servidor s'estableix entre un ordinador que consulta informació i que proporciona un servei o informació.
En la relació igual-igual, cada ordinador actua com a client i com a servidor amb d'altres
La informàtica en núvol és una forma de computació que té els seus fonaments a Internet i que mitjançant la qual, els recursos compartits, programari i informació, es proporcionen a ordinadors i d'altres dispositius a la carta com a serveis.
SEGURETAT A INTERNET
La seguretat informàtica és una branca de la informàtica que estudia com assegurar que els recursos dels sistemes informàtics siguin utilitzats de la forma en què es van definir. El seu objectiu és la creació de plataformes segures en què els agents que hi interaccionen (programes i usuaris) només puguin realitzar les accions que hi hagin estat autoritzades.
Els experts en seguretat informàtica acostumen a afirmar que un sistema 100% segur no existeix. Tot i així, afirmen que la seguretat es basa en 4 característiques: integritat, privadesa, disponibilitat i no rebuig o autenticitat. Thomas Beth afirma que un sistema de seguretat informàtica per a la comunicació entre ordinadors solament requereix tres principis per a ser segur: confidencialitat, autentificació i confiança mutua.
Article D'opinió
EL PUNT AVUI*
Autor Marti Ayats
Educació i Riscos a les Xarxes
És en educació on més feina i recursos s'han de destinar si volem que els nostres fills disposin de la informació necessària per navegar d'una manera segura a internet
Internet té enormes avantatges però alhora també planteja riscos per la seva pròpia idiosincràsia, per això és vital conèixer molt bé l'entorn on es mouen els nostres fills per poder educar-los adequadament. I és exactament en educació on més feina i recursos s'han de destinar. Si volem que els nostres fills disposin de la informació necessària per navegar d'una manera segura a internet és imprescindible trencar la bretxa digital generacional que existeix entre pares i fills, educadors i alumnes.
